Ploro per tu

Parlar de la mort molesta més als altres, que a un mateix. No és d'estranyar. Pero en dies com avui una pensa en tot i fa i desfà com vol. Anit vam mirar una estona el recital que la Marina Rossell oferia al Liceu en motiu de la Diada. Vaig tornar a sentir "Ploro per tu", la sardana de Pep Ventura, que feia temps que no escoltava. Penso que es un bon poema per acomiadar-se definitivament. Però també es un bon regal, per dies com avui, en els que rebo missatges tan especials. 

Qui sigui que ho llegeixi... que també ho escolti, que és un regal meravellós. 

Adéu, rosa d'abril, 

Adéu rosa encarnada,

demà lluny del teu roser,

d'enyorament em moriré. 

Quan et diran la meva fi

plora per mi, que per tu ploro,

plora per mi més dolçament,

que amargament no és el teu plor.

Eixuga el plor, no ploris gaire

que et marciria el pas de l'aire

no ploris gens, no ploris no,

per tu i per mi jo que ja en sé,

bé puc plorar millor.

Pep Ventura