Qui sigui que ho llegeixi... que també ho escolti, que és un regal meravellós.
Adéu, rosa d'abril,
Adéu rosa encarnada,
demà lluny del teu roser,
d'enyorament em moriré.
Quan et diran la meva fi
plora per mi, que per tu ploro,
plora per mi més dolçament,
que amargament no és el teu plor.
Eixuga el plor, no ploris gaire
que et marciria el pas de l'aire
no ploris gens, no ploris no,
per tu i per mi jo que ja en sé,
bé puc plorar millor.
Pep Ventura
1 comentario:
Felicitats per segona vegada avui! Quan arribis a la meua edat si que et queixaràs... Jaja.
Bonica cançó per ser una sardana. Em recorda a la infància, a mon padrí Joan, a les orenetes donant voltes al campanar del poble cap al tard, a berenar pa amb vi i sucre...
Ja no queden orenetes. Se les han menjat els coloms.
Publicar un comentario